“És que jo no he muntat mai”. Ens ho diuen cada dia, quasi demanant perdó. I és just al revés: la majoria de la gent que ve a les nostres rutes no ha muntat mai. Per a això estan fetes.
Per què una ruta no és una classe d’equitació
En una classe t’ensenyen a manejar el cavall pel teu compte: això porta temps i sí que requereix pràctica. En una ruta guiada el plantejament és un altre: vas al pas, en fila, amb un monitor davant que marca el ritme i controla el grup. El cavall sap el camí millor que tu i no té cap interés a eixir-se’n.
Dit d’una altra manera: no necessites saber conduir el cavall, només estar còmode damunt.
Què passa en els primers 15 minuts
- Presentació. T’assignem un cavall segons la teua alçada, el teu pes i com de tranquil estigues. No és aleatori.
- Casc i ajustos. Te’l donem nosaltres, i comprovem estreps i sella amb tu ja muntat.
- El bàsic. Com subjectar les regnes, com demanar-li que pare, com col·locar-te. Són tres coses, no un curs.
- Prova curta. Fem unes voltes abans d’eixir. Si alguna cosa no et convenç, canviem de cavall o ajustem. Sense pressa.
La seguretat, en concret
- Casc homologat obligatori per a tothom, adults inclosos.
- Cavalls seleccionats i acostumats a principiants. No traiem a ruta un cavall nerviós, per bonic que siga.
- Monitor titulat amb el grup de principi a fi.
- Grups reduïts. Com menys persones, més atenció per a cadascuna.
- Ritme al pas. No hi ha galop ni sorpreses: si algú vol trotar, es parla abans.
Pors habituals (i què solem respondre)
“Em fa por l’alçada.” És el dubte més comú. La sensació des de dalt impressiona els primers minuts i després desapareix. Si tot i així t’agobia, digues-li-ho al monitor: pot anar a peu al teu costat l’estona que faça falta.
“No tinc forma física.” No cal. Al pas no es fa esforç. Si de cas, l’endemà notaràs la part interna de les cuixes — res més.
“I si el cavall s’espanta?” Són animals acostumats a fer este recorregut diverses vegades per setmana, amb gossos, ciclistes i soroll de fons. La rutina és la seua millor assegurança.
“Vaig sol/a, és estrany?” Gens. Va gent sola constantment i acaba xarrant amb la resta del grup.
I si tot i així prefereixes començar poc a poc
Comença per la passejada d’1 hora. És curta, tranquil·la i suficient per a saber si t’agrada. Molta gent torna al cap de dues setmanes a per la ruta de 2 o 3 hores.
Dubtes concrets? Escriu-nos i te’ls resolem abans de reservar.